el blog de la gent (per eivissa)

Aquests dies en què hem de lamentar la pèrdua (esperem que temporal) d’una zona d’alt valor ambiental i paisagístic víctima del foc, resorgeix amb força el debat sobre la “protecció del territori”. Alguns diuen que hi ha incendis perquè el bosc està massa protegit i altres diuen que hi està massa poc. Un debat molt empobridor, sens dbute. Perquè protegir el territori a Eivissa és sempre sinònim de prohibir fer-hi coses.
El que fa falta a Eivissa és parlar més de com es pot conservar el paisatge tradicional. Segurament això vulgui dir prohibir algunes coses, però sobretot vol dir fer-ne moltes que ara no es fan. Vol dir netejar boscos, reconstruir parets de pedra, restaurar elements etnològics, llaurar feixes, esporgar abres, desemboscar marges, i moltes coses més. Per què a l’hora d’autoritzar noves cases al camp només es tenen en compte els metres de la finca i no es valora mai que es facin aquestes feines de conservació del paisatge?

Cansats del victimisme exculpatori que gasten alguns després de l’espantós incendi que va començar diumenge a Benirràs. L’alcalde de Sant Joan no es pot dir que hagi fet tot el que estava a les seues mans per prevenir-lo. I no serveix dir que l’Ajuntament només té dos policies, com hem arribat a sentir. Sant Joan té tots els municipals que vol tenir, perquè no ha de demanar permís per tenir-ne més (de fet pareix que està en procés de contractar-ne). Imaginam que si l’Ajuntament invertís més part del pressupost local en contractar municipals hauria de deixar de fer algunes coses més goloses políticament o hauria de cobrar més impostos. Però que consti que en tot cas són decisions polítiques que Antoni Marí, Carraca, pren lliurement.

L’illa d’Eivissa pareix la terra dels grans problemes i les solucions petites. Existeix una queixa constant contra l’Autoritat Portuària de Balears perquè fa el que vol amb el port d’Eivissa sense tenir gaire en compte a les institucions eivissenques. Hi ha un conflicte principal que és l’ampliació del port, però també el de les barreres de la Marina, el de la gestió de l’actual plataforma de càrrega i descàrrega, el del futur del Club Nàutic… La majoria d’aquests problemes tenen molt a veure amb la nul·la influència que tenim els eivissencs en la gestió d’aquest organisme centralitzat a Palma.
Amb aquest panorama, el que preocupa avui a l’Ajuntament és que li volen llevar la cadira al consell d’administració de l’Autoritat Portuària de Balears. Una cadira que a la vista està que serveix per poca cosa més que per justificar viatges i dietes de l’alcalde o alcaldessa, ja que no hi pinten res allà.
A grans problemes, fan falta grans solucions. Eivissa no ha de suplicar una cadira més a l’Autoritat Portuària de Balears. Eivissa ha d’exigir que es constitueixi una autoritat portuària independent per a les Pitiüses. Algú pot dir que això no és realista o que no té sentit. Però potser aquest algú no sap que Eivissa i Formentera constitueixen una Capitania Marítima separada de la de Palma, i que això a tot Espanya significa tenir una Autoritat Portuària pròpia. De fet, només 1 de les 28 autoritats portuàries estatals gestiona ports depenents de més d’una capitania: la de Balears.

És un virus que està penetrant a la societat eivissenca. D’un temps ençà hi ha qui renega dels polítics i de la ciutadania d’Eivissa i s’encomana als mallorquins com a salvadors de la nostra illa. Pels defensors d’aquest ecologisme filomallorquí totes les proteccions del nostre territori han vengut de Mallorca, ja que si Eivissa estigués en mans dels eivissencs (com seria desitjable) ja estaria completament destruïda.
És un argument perillós, perquè és fals i molt poc democràtic. Fals perquè no és ver que la ciutadania eivissenca tengui una mentalitat més depredadora: Eivissa va ser el primer lloc del país que va triar un diputat ecologista i a Eivissa han caigut per la força de les urnes els governs que han comès excessos i impulsat macroprojectes de gran impacte territorial. Poc democràtic perquè els eivissencs tenim el dret i la capacitat per governar-nos a nosaltres mateixos. Tenim polítics mediocres, com a molts altres llocs, però això no vol dir que no en poguem trobar de millors. Nosaltres som els millors jutges dels nostres propis interessos.
No podem deixar el poder en mans del Govern perquè sempre fa lleis pensades per Mallorca, basades en el desconeixement de la nostra realitat insular i que no responen a les nostres necessitats.
Els polítics ecologistes d’Eivissa farien bé de preguntar-se si la causa que la gent no els voti més no podria ser que s’omplin la boca de protecció del territori però només s’atreveixin a prohibir als residents del camp ampliar ca seua mentre son incapaços d’impedir macroports, macrocarreteres i destrosses molt més importants.

El Parlament ha aprovat per unanimitat (inclosos els diputats eivissencs) una llei per reformar i revaloritzar la Platja de Palma. Encara és hora que per arreglar un problema d’Eivissa es faci una mesura així. Però segurament això no serà possible fins que els polítics eivissencs es posin d’acord de la mateixa manera que s’hi han posat els mallorquins. I perquè això fos possible hauríem d’arribar al punt que el turisme, la nostra principal font de riquesa, fos un tema al marge de les disputes polítiques. Queda molt per fer.

Que a Eivissa fa falta un nou partit que s’articuli entorn de la defensa dels interessos d’Eivissa és una idea compartida per la majoria dels ciutadans d’aquesta illa. No és una idea nova ni és patrimoni de ningú, ni és de dretes ni és d’esquerres. I, a més, duu implícita una cosa. Eivissa necessita UN partit d’aquestes característiques. No dos ni tres. Per entendre’ns, si les 3000 persones que s’han adherit al nostre grup per denunciar la discriminació d’Eivissa per part del Govern Balear votassin al nou partit, tendria un diputat que seria decisiu per fer majoria al Parlament. Si es repartissin en dos partits, ningú trauria res i seguirien manant els de sempre sense tenir en compte els interessos d’Eivissa.

El recent episodi de la llei aprovada per regularitzar els sols urbans de Platja den Bossa, Cala Tarida i Ses Variades és un bon exemple de moltes coses que no van bé en aquesta illa. Anys de divisió i confrontació entre els partits d’Eivissa sobre què s’ha de fer amb Ses Variades acaben amb una decisió quasi aleatòria d’un partit mallorquí (UM), sense implantació a Eivissa, que permet urbanitzar aquest indret de Sant Antoni. No seria millor posar-nos d’acord i decidir nosaltres, els eivissencs, què volem fer amb els nostres pobles i amb el nostre futur?

Conèixer la història és imprescindible per treure’n les lliçons oportunes i evitar repetir els mateixos errors. Per això era convenient fer l’auditoria de les autovies, que a més permetrà arreglar coses mal fetes. El que ja no està tan clar és si toca fer-ne gaires més valoracions polítiques. El poble d’Eivissa ja va jutjar la gestió de l’anterior govern amb aquest tema, i s’equivocarà qui pensi que aquest debat és rellevant per a les pròximes eleccions. Votar és decidir el futur.

La vella dita és que amb les coses de menjar no s’hi juga. N’hi ha que hi juguen i (ara es demostra) n’hi ha hagut que fins i tot s’han atrevit a ROBAR-LES. La redada policial que investiga la trama corrupta a l’Institut Balear de Turisme (l’encarregat de la la promoció turística) posa de manifest que durant uns anys es robava sense límits. Els sous que s’havien d’invertir en cuidar la nostra principal indústria, desviats a fins inconfessables. Com diria aquell, això ja és el colmo!

Falten tot just 11 mesos per a les pròximes eleccions. Per als amants de la política (una minoria absoluta) seran temps apassionants. Per al comú dels mortals, ni fu ni fa. Per a molts, una tabarra.
Vénen temps d’estratègies, de batalles de poder, de nous projectes, d’elecció de candidats, de promeses i il·lusions, de mentides i fracassos. Segurament en la línia d’intentar que tot canviï per tal que no canviï res.
El dubte és quanta gent parlarà dels problemes reals d’Eivissa, i si es proposaran solucions factibles per resoldre’ls. La resta és tot prescindible.